“el vaig pintar perquè volia capturar la sensació de frescor d'una bassa
que sorgeix de la natura quan encara és pura, ingènua i plena de misteri. les granotes
aquí, no són només animals: són formes simbòliques, miralls d’una simetria orgànica
que vesteix la figura humana —com si la natura es convertís en un vestit.
aquest “vestit de granotes” és també una metàfora del retorn a allò elemental, a la
humitat del bosc i al tacte fred de l’aigua. la simetria, com en moltes de les meves
obres, crea una mena de reflex interior: dues meitats que es busquen, que dialoguen.
els nanúfers, les taques de color verd i turquesa, volen evocar aquesta frescor
modernista que m’interessa tant: la vida natural reinterpretada des del gest lliure i la
intuïció pictòrica.
he volgut que fos una obra que respiri, que no s’imposi, sinó que ofereixi una
atmosfera. que et convidi a sentir el verd, la llum i la pell de l’aigua com si fossin
emocions. és una pintura sobre la metamorfosi —de la natura en forma, de la forma en
vestit, i del vestit en esperit.”