“visualment és com un mirall d’identitat: dues presències humanes, oposades però
unides, que semblen observar-se des del centre d’un eix simbòlic. la simetria no és
només un recurs estètic, sinó una afirmació existencial: parla d’un ésser dividit entre
dues forces —una que el porta cap a l’interior, cap a l’art i la introspecció, i una altra
cap a l’acció que voldria, el món físic, la voluntat de començar una nova vida.
l'obra retrata l'estat momental d'una ànima. és l’ànima del viatger polar, la crida d’un
fred intens que es converteix en metàfora d’allò essencial, despullat, pur.
el centre fosc és com una esquerda o una porta, podria simbolitzar el moment de
decisió: o bé et quedes en la zona coneguda, càlida, o travesses el llindar cap a l’espai
on tot és autèntic i extrem.
‘tornar al nord’ retornar a un lloc que ja forma part de la seva identitat profundament
arrelada en els temps. és, de fet, també, tornar a si mateix.
l'obra parla del destí, de la identitat i de la necessitat d’escoltar la pròpia veu interior
malgrat la dualitat de la vida quotidiana.”