“vaig pintar aquest quadre com un crit de rebel·lia. necessitava denunciar la brutalitat
amb què l’ésser humà ha convertit la vida en objectiu i trofeu. l’elefant, per a mi,
simbolitza l'edat mil·lenària del planeta, la saviesa antiga, la vida que recorda. quan un
elefant és assassinat, no mor només un animal: mor una part de la consciència
universal. per això l’he col·locat al centre, un elefant cadell, com un cor ferit, com un
petit déu que sagna en silenci.
els dos caçadors que apareixen a baix als costats no són personatges concrets; són
la representació de la humanitat quan perd l’ànima. són figures que es reflecteixen,
atrapades en la seva pròpia simetria, repetint el mateix error per tota l’eternitat:
dominar, destruir, disparar. he utilitzat el blau perquè és el color de la tristesa profunda,
però també del que és sagrat. aquest blau és el plor del planeta.
vaig fer aquest quadre perquè sento que hem traspassat un límit. no parlo només de
caça furtiva; parlo de la desconnexió espiritual de l’ésser humà amb la natura. el
caçador creu que mata una bèstia, però en realitat està matant la seva pròpia llum
interior. tot el quadre és una denúncia i, alhora, una pregària: que recordem que
l’elefant no és una presa, és un mirall. en destruir-lo, ens destruïm nosaltres mateixos.”