“en aquestes teles, el trobament no és només entre dos éssers, sinó entre dues
essències: la matèria i el somni, el natural i l’oníric. les formes que evoquen gallifers
—criatures híbrides, gairebé al·lucinatòries— emergeixen d’un espai en suspens, com
si l’aire mateix vibrés abans del contacte. els cossos no es toquen: s’endevinen,
s’intueixen, s’esperen.
el color, amb la seva densitat untuosa i les transparències gairebé mineralitzades,
sembla destil·lar un temps anterior al llenguatge. hi ha una llum subterrània que
travessa els pigments, un reflex intern que converteix cada superfície en un mirall de
carn i ploma, de mineral i somni.
a rendez-vous, la trobada és també un ritual: una cita entre forces oposades que
s’atrauen sense mai fondre’s del tot. les línies simètriques, quasi axials, evoquen la
idea de la metamorfosi central —la meva signatura visual—, però aquí s’hi afegeix una
sensualitat més orgànica, com si la simetria respirés.
aquest quadre el vaig pintar per necessitat, no per decisió: com si m’hagués triat ell a
mi. els éssers gallifers no són animals ni esperits, sinó missatgers d’un món que
existeix només en el moment de la trobada, en l’instant precís en què la mirada els
reconeix.”