“el cavall sempre ha estat, per a mi, símbol del moviment interior, de la potència que
avança, del desig de llibertat. en canvi, el gall és la veu de l’alba, la consciència que
desperta, l’afirmació del jo davant el nou dia. quan aquestes dues energies es troben,
es crea un ésser mitològic, màgic, que no pertany a cap món concret: ni domèstic ni
salvatge.
la seva crinera roja —com una flama o una corona invertida— és un traç d’instint,
gairebé automàtic, que simbolitza l’impuls vital, la sang que batega dins la pintura. els
colors càlids i freds es confronten com dues ànimes en diàleg, com la dualitat que
sempre m’ha fascinat: el caos i l’ordre, la matèria i l’esperit, el dia i la nit.
potser aquest cavall-gall és un auto-retrat simbòlic, una metàfora del meu propi procés
creatiu: l’animal que corre i el que canta, el que s’arrossega i el que s’eleva.
pintar-lo va ser com reconciliar-me amb els meus dos pols —l’instint i la consciència—
i convertir-los en un sol ésser que avança, sense demanar permís.”