“en jacint, caigut al nord, descansa sobre un trineu antic.
no hi ha dolor, sinó trànsit.
un gos immens, nascut del vent i de la memòria, el conduia cap al darrer horitzó.
l'exhalació final s’obre com una flor de foc —un alè que ja no pertany al cos,
sinó al cel que l’acull.
NO religió. estima.”