“quan vaig crear aquesta obra, no tan sols volia representar un paisatge submarí,
buscava submergir-me en la profunditat del meu propi inconscient, com si baixés cap a
una fossa abissal on tot es torna silenci, pressió i llum difusa. sempre m’ha fascinat
aquest lloc interior on la ment es confon amb la matèria, on les formes neixen sense
voler ser res concret, però acaben tenint vida pròpia.
al centre hi vaig situar una galera, la galera és un símbol de supervivència dins la
foscor, una presència que es mou en un espai on gairebé no arriba la llum, un ésser
fràgil però també poderós.
els blaus són reflex del meu estat interior, una sensació d’abisme, de densitat
emocional. Però, i també, els verds i els vermells que hi apareixen —flors abismals
com explosions de vida— els batecs d’allò que resisteix. està concebut com sempre
amb simetria i un eix central, una mena de mirall espiritual.
en aquest eix hi ha la frontera entre dues dimensions: la consciència i el somni, el
visible i l’intuïtiu. Pintar-lo va ser per mi una manera de restablir un equilibri, de
reconciliar-me amb aquesta dualitat que sempre m’habita: la llum i l’ombra, la quietud i
la metamorfosi.
en realitat el quadre parla d’un viatge interior, d’una immersió on tot el que sembla
extern —el mar, la matèria, els colors— una metàfora del que hi ha dins meu. la galera
soc jo, ressorgint de la meva pròpia foscor, cercant la llum com la majoria d'éssers
vius.”